El viatge i primeres sorpreses

M'agradaria fer un petit aclariment abans de res: no estic sonat. 

Això ho dic perquè tal i com he viscut aquest inici de viatge que ara us explicaré podria semblar-ho. Començo. 

Els dies abans de marxar, estava molt tranquil. Sentia que marxava amb les coses ben lligades i amb tota llibertat. A l'hora, tenia una tranquil·litat més cap en dins que provenia de la CERTESA de que tot m'aniria bé, que no vol dir que tot m'agradés o amb tot hi estigués conforme, però SABIA que tot sortiria rodat, i així vaig marxar.

El viatge amb avio perfecte, de fet, les maletes van sortir de les primeres, no vaig haver d'esperar a la frontera, no em van registrar, res de res, seda. 

Un cop fora de l'aeroport, vaig anar a buscar el bus que em duria al barri de Kadiköy (es pronuncia Kadikei, amb el so d'una e neutre), el qual vaig trobar de seguida i va marxar 30 segons després de que jo hi puges. 

Arribat al barri, no vaig trigar ni 5 minuts a trobar el hostel que tenia reservat. Era fantàstic i molt barato.  

carregat com un burro al peu del carrer de l'Hostal

l'hostal

Allà ja vaig fer un amic Alemany (Mathis) amb el que vem sortir a sopar per allà. Bé, de fet abans de trobar-lo jo ja havia anat a descobrir pel meu compte una mica la zona, però bé, el cas és que tot fantàstic. 

L'endemà al matí vaig anar caminant fins al campus central de la meva universitat (Marmara Universitësi). Eren 40 minuts de paseig pel mig del barri. Al arribar allà, em van atendre i em van dir el què. Quan jo marxava, va arribar un noi que de sobte em diu: ei, acabes d'arribar? Si t'esperes un segon igual et puc donar un cop de mà! Era en Niklas, un alemany super maco que estudia filosofia i que està anant a classe al mateix campus que jo (Un campus que està a 1h amb bus de Kadiköy). El fet és que varem anar els dos junts fins al campus i em va estar ajudant tot el dia. Vaig assistir a una classe seva, i res, després varem anar cap al barri de nou. Mentre anàvem amb bus, jo li deia que no pretenia gens passar-me l'any amb la penya Erasmus fent festa i perdent el temps, li deia que tenia moltes ganes d'aprendre turc, de descobrir el país, etc. Ell assentia i somreia dient-me que tampoc era gens el seu plan. Així va ser com de sobte, al arribar, va fer un parell de trucades i ens vem trobar amb uns amics seus: l'Erol, un truc que parla Alemany i una mica d'anglès i dues noies turques. 

Després de fer unes birres, que l'Erol no parlés molt bé l'anglès no semblava un problema gaire greu, i de fet, li vaig explicar una mica la meva vida, i entre d'altres coses li vaig dir que escalava i feia muntanya aquí a Catalunya. Va ser aleshores quan de cop em va dir que ell era president d'un dels clubs de la Uni (n'hi ha molts, de ball, llengua, esports, etc.) i em va dir que precisament coneixia molt el presi del Club d'Alpinisme, i que si volia, l'endemà me'l presentava. 

vistes hostal

vistes hostal

Així ho varem fer, i el primer que vaig fer divendres va ser apuntar-me al club, el qual també te un roco! 

Després de fer això, l'Erol va trucar les noies del dia anterior, i mentre ell se'n anava a classe, elles em van dur de passeig pel barri, em van ajudar a comprar el mòbil i a pillar la targeta. Tot quadrat. 

Simultàniament he de dir, que el dia abans, havia vist un missatge al grup del facebook d'erasmus on s'oferia un pis (un missatge com tants d'altres) però per algun motiu se'm va quedar gravat, i de fet, l'Erol el Nik i les noies s'havien ofert a ajudar-me a buscar pis, però jo volia trucar a la noia de l'anunci. El cas és que tot just tenir mòbil, el primer que vaig fer va ser trucar-la, i em va dir -Sí, encara la tenim lliure, però avui és l'últim dia perquè avui decidirem qui es queda, perquè l'ha visitat molta gent i ja en tenim prou per triar. Ràpidament, vaig anar cap allà i gent, la sensació que vaig tenir només entrar al pis va ser "això és casa meva". 

Vem estar xerrant una bona estona amb les noies, em van explicar que el lloguer era 350tl, que és MOLT BARATO per la zona i per els Erasmus, em van ensenyar el pis (penjo fotos) i tot plegat.

Vem estar tota la tarda junts al final, xerrant i rient moltíssim, realment com si ens coneguessin de tota la vida, molt curiós i agradable. 

Em van convidar a sopar, així que els vaig dir que jo cuinava, i mentre anàvem a comprar els ingredients em van dir que ja tenien pensat qui es quedaria, un noi Francés i si volia, jo. PIM PAM! PISAZO AL CANTO! 

Així va ser. Ahir vaig agafar les coses del hoste, (que tenia pagat per 4 més nits i em van tornar els diners!) i vaig venir cap aquí, al centre de Moda, a 5 minuts de la plaça més cèntrica, a 7 de l'estació de busos i ferris, a 2 del carrer de bars però que tot i així, està en un carrer força tranquil. 

* arribats aquí cal fer un apunt. Tot això explicat així, potser no sembla molt increïble, però ho és, i és que abans de que em passessin les coses que m'han anat passant, hi ha hagut un tret comú sempre, i és que per exemple el dia que em vaig trobar lo del club alpí, era el que més present tenia en mi, el dia que vaig trobar el pis, era el que més desitjava en aquell moment, i així amb tot, és a dir, tot m'ha anat venint tal i com ho he "demanat".

Fent una birra

carregat de mudances

La meva habitació mentre ho canviava tot de lloc i la netejava

idem

mig arreglada

Añadir leyenda

lavabo 

detall de la banyera... ÉS UN JACUZZI! 

cuina des de l'entrada

cuina 

Menjador

menjador 2

menjador des de l'altre costat

Així doncs, aquesta és la meva primera impressió del viatge: Tot el que m'ha de passar em passa si m'ho deixo passar.  

*no tinc ni puta idea de posar fotos, sí.