Graduacions i ajustaments

Avui fa una setmana i dos dies que vaig arribar a Istanbul. 

Les coses comencen agafar un caire diferent: començo a percebre en mi el canvi d'ubicació, de temps, de clima i de vida. El frenesí i l'energia que m'ha acompanyat aquests primers dies mica en mica s'esgota i deixa pas al relentir de la vida qüotidiana. 

És molt curiós com estic reaccionant a tot això i es que realment no em trobo bé, és a dir, no em trobo del tot bé encara. No us espanteu que m'explico: 

Em sembla que hi ha una cosa que no tenia gens clara i que tot just començo a percebre i és que malgrat avui en dia i gràcies als grans avenços tecnològics tinguem una percepció del món reduïda, la ubicació te gran incidència, al menys en mi. L'alimentació, l'aire, l'aigua, la gent, l'energia, tot canvia i incideix en mi d'una manera diferent a la que estic acostumat i tot jo estic molt sensible al meu entorn, tant que m'estic trobant amb una gran necessitat d'estar a mi, graduant-me i ajustant-me, i com que comparteixo espai amb uns 18 milions de persones (sí, aquestes són les xifres extraoficials, malgrat les oficials diuen que en són 12) per fer-ho necessito de moment moltes estones a casa, i és que aquesta ciutat és un bullici al que no estic acostumat.

De fet, dic que és curiós com estic reaccionant perquè realment m'estic trobant que físicament no acabo d'estar fi. Alèrgies agudes, mals musculars, incomoditat física... Em sembla veure molt clarament aquest reajustament en mi, i això només n'és una part. El meu estat personal també ha canviat.

Tot i haver viatjat força al llarg dels anys i haver viscut força experiències fora de casa, casa meva sempre seguia sent Bellaterra, primer al Joan Fàbregas nº15 i posteriorment al 2c del c/ Sant Pencraç. Les coses són diferents. Casa meva és ara Istanbul, per un any, que ja és un temps substancialment important tenint en compte que tan sols n'he viscut 21. Per primer cop visc una experiència d'autonomia real, bé, deixant de costat l'economia... Però ara parlo de sensacions. 

Aquest fet esta sent d'allò mes transcendental per a mi. D'alguna manera, em trobo que de nou he d'ajustar i trobar els meus límits i aquest cop de forma molt més independent al parer de la família la qual, lluny de viure-la com una cosa distant i desfasada, veig ara des d'una nova perspectiva, sentint-la d'una altre maner menys umbilical, entenent-la com un actor que ha conclòs el seu paper protagonista per a passar a formar part de la figuració.  Aquest cop sóc jo, el Nil resultant d'aquests 21 anys d'experiències, bagatges i consells l'únic amo i senyor del meu propi camí. I això espanta i carrega de responsabilitats.

L'altre dia, xerrant amb la Marga, una noia molt maca de la Floresta que també és d'Erasmus aquí, em vaig adonar de coses mentre li explicava com em sentia i em deixava de sentir. Em sortia explicar-li que sentia com que totes les coses que al llarg d'aquest últim any he anat treballant, a Gestalt, a l'Escola d'Excursionisme, a casa, amb els amics i la uni, prenien més importància que mai. L'absència d'una autoritat superior, encara que aquesta fos simplement producte de les meves pròpies creences, tenint en compte els pares que tinc i la llibertat en la qual m'he criat, m'està resultant de les coses més contradictòries del moment, perquè en certs moments, l'absència de la sensació de veure'm reforçat per la "benedicció" o la desaprovació d'altrí,  em fa sentir molt sol i desemparat, fins que me'n adono que és senzillament això, un habitud adquirit al llarg dels anys que ha trobat el seu final en el moment que m'he allunyat de veres del nucli familiar. Descobrir-me de nou en aquesta vivència.

Afegir: Ostres, escriure això ha estat tot un repte, i de sobte me'n adono que a l'hora un encert, ja que ara em sento molt més lleuger... potser demà entendre el perquè, o potser no, però n'estic segur que gràcies això i potser al fet de que avui per fi he mogut les energies tot escalant una mica, la nit d'avui serà més plàcida que no pas la d'ahir, enboirada per multitud de sensacions contraposades, ah! i al·lèrgries. 

Iyi geceler (bona nit)