Tardor

Després de passar un munt de temps sense escriure, m'hi poso de nou.

Ja fa una mica més d'un mes que sóc per terres Turques, i les coses ban bé: tinc pis, escalo, tinc bona companyia, vaig a la uni, estudio turc i en general estic tranquil i en pau amb el que faig i deixo de fer.

Iskeler de Kadiköy, posta de sol arribant de la Uni

Això va ser el pa de cada dia durant dues setmanes

Des de que vaig escriure els altres posts fins ara, ha passat un munt de temps i coses, moltes d'elles mereixedores d'un post singular per a explicar-les, però tot i que ho he intentat en diverses ocasions, no he estat capaç de transportar-les a la pantalla amb un redactat, així que no m'escarrassaré més a explicar coses interessant i escriure el que em surti.

Ha arribat la tardor a Istanbul, la transició ha estat llarga i tempestuosa, però sembla que ara ja s'hi queda. Hem passat dues setmanes de pluja, molt fred i vent que m'han deixat en un procés de pre-hibernació temporal: molta casa, molta lectura i poc descobriment de la ciutat. El dimecres passat però, el sol va tornar a lluir, aquest cop amb una altre llum, menys intensa, menys viva, una llum de pelfa rogenca suau a la vista i al contacte. Els carrers són plens de carretons que couen castanyes que omplen l'aire d'olor de tardor. L'únic que m'allunya de Catalunya és el ressò dels cants dels Muetzirs cridant a oració... I els kilòmetres, es clar. 

"les fulles cauen a la tardor, cauen pansides i rebregades, les fulles cauen a la tardor, ai amor meu no em diguis que no."