Ja em torna a passar, aquesta sensació de ser aquí i voler ser-hi encara més intensament, de voler aspirar cada moment amb més intensitat, de voler veure-hi més bé i clar, de voler tocar-ho tot i a tothom, més fort, com si això ho fes entrar tot més ràpid cap a dins. La meva ja coneguda impaciència de ser-hi.
I tal i com va, se'n va i torna el comfort d'aquesta nova casa.
És diumenge, des de dimarts vespre que sóc a Järna, al Kulturcentrum, al Rudolf Stainer Seminariet, al Youth Initiative Program. YIP
Sóc a un paradís, al meu paradís. Entre camps apunt per ser segats, horts biodinàmics, cases amb formes curioses d'inspiració antroposòfica, caminets d'herba verdíssima, una natura que em fa plorar de tant intensa -qui ho havia de dir després de tants anys de muntanya-, raconets tant ben cuidats que conviden a seure i a veure passar les hores -i el fred fiord que du al Mar Bàltic donant aire a tanta intensitat-
Sóc aquí junt amb 19 persones més, gent d'arreu que malgrat veig per primera vegada, ja em sembla conèixer, no les seves vides potser, però la seva energia, algú va dir l'altre dia que sembla "una retrobada d'ànimes antigues", i això realment em ressona.
I altre cop l'emoció! Crido i estiro els músculs encara entumits i venen dues amigues, dos amors, i em fan una abraçada i es recolzen cada una a un costat, i del no res, sorgeix un d'aquest moment suaus i dolç i m... que bé.. I ve més gent, esmorzen al voltant, expliquen els seus somnis de la nit.
Aquí la gent parla des del cor, jo parlo des del cor, ens trobem i hi som, sense més, potser encara amb algunes màsqueres, però són conscients i superficials, i el contacte que tenim ja ara va més enllà. Deixeu-m'ho explicar diferent: d'alguna manera em sembla veure molt clara la llum de cada un dels meus companys, però encara he de fer el camí fins a ella.
Avui a les 2 tenim "l'Opening" del curs, l'Obertura. Jo faré música, cantarem, farem alguna "performance" i ens trobarem amb la comunitat mentre mengem i bevem té i cafè -Aquest vermuts, que es poden fer a qualsevol hora del dia es diuen Fika aquí a Suècia-.
Demà comença el curs de veritat, farem dues setmanes de curs de Permacultura. El divendres varem fer la introducció i el primer tastet de la dinàmica de treball. És tant excitant i va tant acord a com em veig i sento treballant que m'emociono només de pensar-hi.
I així comença la meva nova vida. Començo a entendre perquè presenten aquesta iniciativa com una iniciativa que et canvia la vida.
Sóc el Nil Roda-Naccari Noguera, un nou "Yipi"
