Com diuen els castellans "lo prometido es deuda" així que aquí ve un post multi-dimensional hiperbòlic sobre el bayram i la meva escapada.
Què és el Bayrm? La paraula Bayram en sí simplement indica "festivitat", hi ha bayrams que són seculars i d'altres que són religiosos. El que avui ens ocupa és un Bayram de caràcter religiós, de fet, el més important dintre la tradició Islàmica; la festa del sacrifici.
L'origen de la festa resideix en el passatge de l'Alcorà on s'explica com Alà demana a Abraham en un somni que sacrifiqui el seu fill en nom seu. Abraham (o Ibrahim com se'l coneix per aquí), que és molt obedient i simpàtic (avui en diríem que és un fonamentalista), s'endu el seu fill cap a la muntanya dient a tothom com de magnífica és la natura i com de bé l'hi anirà al nen res
Bé doncs, avui en dia, el Kurban Bayram, és una festivitat que ha calat fons en la cultura Turca i més enllà del fet religiós, el celebren tant practicants com no practicants (una mica com el Nadal). S'ha convertit en l'excusa perfecte per a reunir famílies i parenteles amb un objectiu últim d'alló més lloable: Menjar.
I aquí comença la meva narració dels fets, i és que estimats lectors, més enllà del turisme i les visites que hagi pogut fer aquest 3 dies, el que ha omplert més el meu temps ha estat el menjar!
El dilluns a les 8 del matí, després de 10h de bus (he de dir que força còmode), vaig arribar a Kuşadası (kuş - ocell, ada - illa) que és el poble natal d'en Sadık. Malgrat ser d'hora al matí, ell m'esperava a la parada del bus -vem fer un té allà mateix i varem anar a casa seva. Allà, sons pares i el seu germà, en Sarkan, m'esperaven amb els braços oberts i la taula parada, literalment. La primera imatge va ser la d'una tauleta coberta d'aliments de tot tipus: formatges, mels, iogurts, pans i ous que em van fer fer la boca aigua; era l'advertència del que m'esperava..
Però he de dir que a part de menjar vaig fer algunes altres coses, la primera d'elles va ser visitar el poble. Us he de dir, que la primer imatge que vaig tenir-ne no va ser massa bona. Kuşadası (que es pronuncia aproximadament "Cuxadaxe" ) és un poble costaner. Antigament es tractava de un petit enclau pescador, però avui en dia s'ha convertit en destí super-massificat de turisme intern del país, un niu de segones residències que, en aquest període de l'any resten buides. Aquesta paisatge contradictori tant ple de coses i a tant buit de vida em va deixar una mica desil·lusionat, però per sort en Sadik em feia de guia i no va permetre que aquesta primera impressió perdurés massa.
Instalats sobre el seient d'una moto atrotinada, vem fer cap als raconets del municipi, passant per platges on els més atrevits encara feien els últims banys de la temporada i descobrint les places on ell solia jugar de petit. Sembla mentdia però del matí a la nit vaig poder afegir a la meva mirada un tamís ben diferent, una nova visió més personal i intima del poble, una nova perspectiva de la mateixa cosa.
Ja al capvespre, asseguts sobre un mur d'un antic fort que hi ha en una illeta davant del poble, en Sadik m'explicava el que veiem: Les siluetes d'unes muntanyes cap al sud, part d'un petit parc natural proper, mig part Natural, mig Zona Militar, un tros de terra que s'alçava sobre el mar a l'oest que segons ell era una illa Grega, uns animals amb 6 potes i 4 caps que perseguien un camell a l'est... I xerrant xerrant, varem decidir que el dia següent aniriem a fer una excursió pel parc natural aquell.
El matí següent, vem llevar-nos dora i, despès de menjar el corresponent banquet, ferem cap al Parc Yerımadası Büyük.
La primera parada la vem fer a la Cova de Zeus on vem estar fent una mica el mandril penjant-nos de les parets, després vem anar més a l'interior del parc fins que vem topar amb una barrera custodiada per dos milicos armats i fins a les dents i avorrits fins els telons. Allà vem deixar el cotxe i ens vem dedicar a grimpar per sobre les parets rebregades per l'aigua tot seguint la costa durant una bona estona.
I com que m'estic cansant d'escriure tant i ser tant detallista us deixaré amb les fotografies.
L'últim dia, tocava fer una excursió familiar, així que ens vem dirigir a şirince (Siringe), un petit poblet Grec al mig del no res que no te gran cosa d'especial. També us deixo amb les fotos. Qui en vulgui saber més, que m'ho pregunti.
I bé, això va ser una mica tot. La tornada cap a Istanbul la vem fer junts amb en Sadik. El bus ens va servir per tenir una bona conversa trascendental sobre rodes i fer valoració del cap de setmana i altre cop, després de 10 hores i unes quantes botelles d'aigua, ja erem a Istanbul de nou, a la urbe turca per excel·lència.
Ep, em deixava la sorpresa de la tornada: Vaig trobar la Mesquita d'en Darth Vader!
