Ahir vaig anar d'excursió!
Si feu memòria, recordareu que us vaig explicar que m'havia fet membre d'un club d'escalada i alpinisme de la universitat, doncs bé, ahir varem fer la primera sortida.
 |
| Sadik i Esra (d'esquerra a dreta, no fos cas...) |
Després d'una nit de cerveses i riures amb els companys del gimnàs d'escalada (que són de fet els que porten el club), em vaig llevar ben d'hora per trobar-me amb en Volkan, un noi turc molt maco que també és d'aquesta colla. Després d'esperar-lo 20 minuts i veure que no arribava, vaig anar tirant cap a l'estació de trens de Hayda Pa(s,)a amb en Niklas l'alemany, que també es va apuntar a venir.
 |
| MUDADOSK és el nom del Club |
De camí, ens vem trobar el Sadik i la Esra, la seva parella, que també són dos turcs escaladors dels que m'he fet força amic.. i és que com la gent de muntanya no hi ha res!
Ja a l'estació, ens vem reunir amb el resta del grup: eren 30 o 40 estudiants equipats al pur estil dominguero per anar a passar un dia al camp... i pensar que jo anava amb malles i samarreta tèrmica...
 |
| La penya de l'espardenya a l'estació |
El viatge me'l vaig passa dormint i no us puc parlar del paisatge, però si voleu puc parlar-vos de camaleons
"El camaleó és el nom comú de diverses espècies de rèptils saures de la família dels camaleòntids, englobades en el gènere Chamaeleo.
És conegut per la seva capacitat de canviar de color (mimetisme), quan se senten amenaçats i en resposta a canvis de temperatura, llum, color i altres alteracions ambientals. Aquest canvi de color és degut a l'acció d'hormones que afecten a unes cèl·lules pigmentàries especials presents a la pell. No obstant això, els camaleons no sempre canvien de color per adaptar-se al medi que els envolta.
Viuen generalment als arbres i s'alimenten d'insectes utilitzant una llengua molt llarga i enganxosa que projecten cap a l'exterior. Algunes espècies grans també cacen vertebrats com ara ratolins. De la rosada dipositada sobre les fulles dels arbres obtenen l'aigua que necessiten."
Arribats a Gebze, vem agafar un mini bus direcció a Ballikayalar, un congost on es troben les parets d'escalada esportiva més antigues (i més sobades) d'Istanbul.
 |
| La penya de l'espardenya a Gebze |
 |
| Al mini-bus camí a Ballikayalar |
 |
| Parets escalables |
 |
| Vies diverses |
L'excursió en sí era senzilleta i divertida ja que depenent del camí que agafessis s'havia de fer alguna grimpada entre roques o saltar el riu de costat a costat (si veniu a veure'm monitors, us hi duré!).
Al ser un grup tant gran i tant dominguero, es va fer una
 |
| Volkan (el que s'havia adormit) |
mica llarg: cada cop que hi havia algun pas una mica complicat, paràvem tota la marxa i esperàvem a que tothom passes. Jo durant les parades, aprofitava per fer una mica el mono per les parets o per practicar el meu turc amb les noies del grup... no és pot deixar passar mai l'oportunitat d'aprendre coses noves sobre d'altres cultures! 
 |
| La penya de l'espardenya fent cua esperant a poder passar |
 |
| El grup espera mentre tothom acaba de passar |
 |
| Esplanada i Nogueres al fons |
El final de l'excursioneta era una esplanada amb una Noguera que, atenció, FEIA NOUS! I ben bones!
 | ||
Nou
|
Allà varem dinar i jugar, i com que el gen Roda mai no mor, em vaig dedicar a dinamitzar unes activitats com ara el Samurai!
 |
| Joc d'escaladors! Xulo i aconsellable |
 |
| Jugant al Samurai |
 |
| Dimitry i Nil |
 |
| Jo sortint de l'aigua com un esperitat. Freda freda |
La tornada va ser ràpida i amb un bany entre mig!
 |
| Volkan i Fatih (de dalt a baix) |
I colorin colorado, aquesta excursió se ha acabado!
Però jo encara tinc coses per dir.
L'excursió d'ahir em va fer adonar d'una cosa que mai abans havia tingut present. Vivint com he viscut sempre a Bellaterra, entre pins i esbarzers, mai no he valorat especialment la importància de tenir-les a prop. De fet i fins i tot després de tants i tant anys a l'Escola d'Excursionisme, tot i entendre de forma teòrica la importància del viure experiències a l'aire lliure, entremig d'arbres i muntanyes, no acabava de sentir en mi aquesta necessitat, tot i gaudir-les intensament, hi havia un coneixement que restava latent. No ha estat fins després de viure un mes dins d'una ciutat, envoltat de cotxes, fums, gent i objectes que no ho he entès de veritat; el fluir del riu i els ocells i la ramo de les fulles i l'olor de terra humida i d'herba i de pedra, totes aquestes coses que sempre he tingut tant properes, mai les havia arribat a valorar com ahir ho vaig fer, i per a mi això ha estat un gran descobriment i un gran regal. Qui ho havia de dir que redescobriria la natura a Turquia.
Jo menjo molta ceba i de tant en tant alguna anou
ResponderEliminarRealment molt maco! És una cara de Turquia que no m'imaginava tot i ser-ne conscient que òbviament a Turquia no només hi ha ciutat. Puc imaginar-me la sensació de tornar a la natura després de tant temps a la ciutat. I valee amb el samurai que vas organitzar i la suadera que portaves!!! Escola és viatge!!
ResponderEliminarPer cert, m'ha fet il·lusió que escrivissis més i tinc una pregunta, és Turquia tan àrab com la pinta tothom (no paràvem de fer comentaris al respecte i avui a un gag del crackòvia també l'han pintada així). La impressió que en vaig agafar jo (semi aïllat 5 dies en una bombolla de gent europea i occidental) va ser que no ho era tant. Què me'n dius?
ResponderEliminarDoncs és molt bona pregunta Marc, i abans de respondre vull que quedi clar que tan sols porto un més aquí i que tan sols he estat per Istambul, i encara diré més, quasi bé només puc dir que conec el meu barri, Kadiköy, que és l'antic barri cristià..
ResponderEliminarAra bé, si parlem amb propietat, l'àrab és un llengua, una llengua que aquí no es parla. Quan utilitzem la paraula àrab com a gentilici és per designar les persones que viuen en països on es parla aquesta llengua, per tant per aquest costat no, definitivament no és un país àrab.
Tot i així, sí que es pot considerar que aquest és un país musulmà, tot i que no de forma constitucional, ja que aquest és un dels punts fonamentals de la república. Tot i així, avui en dia el partit que governa, és un partit de caire musulmà, i no es pot negar que hi ha una gran influència de la religió a nivell nacional, malgrat a la ciutat és menys apreciable, corregeixo, al meu barri i a la universitat, és menys apreciable. La situació política i religiosa de Turquia és força singular i curiosa i penso que aquest tema es mereixerà un post per a ell sol un dia d'aquest, ja que estic assistint a una classe que es diu Turkish Current Issues on precisament parlem de totes aquestes coses. I escric això sentit la crida del muetzir a l'àdhan (a oració).